Els difusors de membrana estan formats per una estructura amb milers de micro-perforacions, les quals generen bombolles fines en els tancs d’aireació permetent obtenir uns nivells alts de transferència d’oxigen a l’aigua residual. És per això que són molt adequats per l’aireació de plantes de tractament d’aigües residuals industrials o urbanes.

El funcionament d’aquests difusors permeten treballar amb sistemes d’aireació intermitent: quan entra aire, les perforacions s’obren; quan l’aire es para, les perforacions es tanquen evitant que entri aigua a les canonades de distribució d’aire.

Els difusors d’aire es poden instal·lar de manera fixa o en mòduls extraïbles. Amb els primers, és necessari que el reactor estigui buit pel seu manteniment, en canvi, amb els extraïbles permeten el muntatge, manteniment o reparació en plantes en funcionament.

Els avantatges principals davant els sistemes d’aireació superficial són que els difusors d’aire permeten la regulació d’aportació d’oxigen -manual o automàtica- i una bona distribució d’aquests permet que no hi hagi zones mortes sense aireació, eliminant males olors. Els difusors permeten donar als bufadors, més vida útil que la dels airejadors mecànics convencionals al poder ubicar la sala de bufadors fora de l’àrea de corrosió

Segons la mena de difusors, es pot aplicar en diferents àmbits:

Difusors de membrana:

• EPDM: aigües residuals domèstiques i industrials que no continguin hidrocarburs aromàtics o alifàtics (fuel, toluè, olis, grasses, hidrocarburs halogenats, etc.)..
• Silicona: indicada quan existeixen grasses animals o vegetals, o amb demanda de major estabilitat tèrmica.

Difusors ceràmics:

• Aigües residuals domèstiques i industrials que no continguin lleixius, àcid fluorhídric i aigua desmineralitzada.